Entrevista realizada por la Universidad Pompeu Fabra
Joaquim Gràcia Casas-Salat té 69 anys, nascut l’any 1951. Actualment és secretari de l’Associació de Perjudicats per l’Incautació del Govern Franquista el 1938 a més de ser-ne un dels principals perjudicats.
Explica’ns com va començar l’APIGF
L’APIGF va començar fa 15 anys amb la filla secreta de Companys, la Montserrat Capdevila. Ella va ser la fundadora de APIGF. Avui en dia som 1000 associats de tota Espanya. Fem cada any una assemblea per explicar les coses que anem fent.
Des d’APIGF com porteu la tramitació d’aquests diners? Teniu algun projecte presentat ja?
Correcte. Hi ha presentat un projecte de llei i l’Article 32 parla de la confiscació dels calés que s’han de tornar i Podemos hi està d’acord, PSOE hi està d’acord, i ERC també menys el PP i Vox.
Quina quantitat de diners se us van confiscar en total a la teva família?
Entre la meva tia, la meva mare i la meva àvia… un total de 70.000 pessetes confiscades.
Això és un crim de guerra, els morts que hi ha a les cunetes hi són amb els diners que va fer la meva àvia i la meva mare i amb això Franco va comprar armes per anar matant a la gent.
I això en euros a què correspon?
Jo el que vull és que reconeguin el deute, després ja en parlarem quant val cada pesseta, però de moment reconeix que tu em deus aquests diners, per plurit personal. Jo només reclamo el que li van treure a la meva mare, la meva àvia i la meva família.
I disposes del resguard, no?
Sí, mira, els resguards estan numerats. Per justificar els diners incautats necessites un paper groc que està numerat i que el Banc d’Espanya en té la matriu on hi posa els calés que ens deuen. La cosa és que no ens el volen ensenyar per no cotejar. Jo no vull 1000 peles o 1500 peles, jo vull el canvi de el que valdria aquesta pesseta fet per un economista o per una auditoria. Només vull que em paguin el que em deuen amb els interessos i sense impostos.
Què passava si et negaves a donar els teus diners?
Si et negaves ho tenies fotut perquè et detenien i ja no tornaves mai més. La gent tenia molta por. Imagina’t que et venen uns homes vestits de militars a casa teva a picar-te a la porta. Si et negaves a donar-los-hi els diners et detenien.
Quina manera hi ha de reclamar els diners confiscats a l’Estat actualment?
Hem parlat amb molts partits polítics i gairebé tots ens han dit que sí, que se’ns tornaran els diners confiscats, inclús en el Parlament van tenir una reunió amb el PP i ens van dir: “Estamos de acuerdo si nos pagan también a los del lado nacional” i jo vaig dir “Sí señor, totalmente de acuerdo, tienen tanta razón unos como otros porque fue una guerra entre hermanos”.
A més a més, vam tenir el Juez Garzón d’assessor, i un dia em va dir “esto es un crimen de guerra que no prescribe nunca”. Els de dretes del govern ens diuen que això ja és prescrit “i els morts que estan a les cunetes també han prescrit o què?”. Això és un fet irrefutable que va passar i a mi em van fotre els calés.
Pel que fa a les cartilles de racionament, repartien a tothom igual o hi havia preferències a alguna gent?
En principi tothom tenia el mateix, però com sempre hi havia gent que tenia “xollos” com per exemple el marit de la meva tieta, el Joan, que com que treballava a intendència amb els republicans, podia agafar el pa blanc i se l’emportava a casa. Però si no tenies un “xollo” d’aquests, ho tenies molt malament.
I hi ha algú que el dia d’avui ja hagi cobrat els diners confiscats?
La UGT tenia calés i Comissions Obreres és on hi havia el sindicat vertical de la Via Laietana, allò els-hi van tornar. El Negrín, l’últim president abans del cop d’estat va cobrar també els diners confiscats. Azaña va cobrar. La gent només parla dels morts que estan a les cunetes i els que estem vius què? Ens hem de fotre.
Perquè què haurien de fer els teus fills o nets per cobrar la confiscació dels diners de la teva família?
Doncs hauran de tornar a fer papers de notaris. Amb això vull dir que ho hauran de demostrar amb papers i proves el que va passar i justificar-ho. Aquesta és la situació. Ara des de l’APIGF estem parlant en l’àmbit polític, però de jutges i d’advocats no en volem saber res.
Tens algun conegut que va ser detingut per alguna raó?
Sí, a un parent meu que es deia Sandalio, el van anar a buscar perquè hi va haver un “chivatazo” d’una veïna que havia sentit que escoltava radio Nacional Independent de la BBC de Londres en Espanyol per tal d’escoltar les notícies reals. Es veu que la veïna que era una fatxa el va denunciar i un dia el van anar a buscar a casa seva i el van detenir. La dona de Sandalio va saltar dient “on vagi el meu marit vaig jo” i van dir-li “doncs vostè també, cap a comissaria”. Ningú no els va tornar a veure més.
Algun familiar teu va anar a la guerra?
I tant. El meu tiet i el meu pare. Als dos els van detenir i els van enviar en un camp de concentració a Galícia perquè estaven de tinents de la Creu Roja. La sort és que van estar força bé perquè el meu pare pintava de meravella i tots els alts càrrecs li deien de fer-los-hi quadres, llavors els donaven permisos per sortir i el meu tiet s’aprofitava d’això, “yo soy el hermano de Gràcia”.
Alguna anècdota que recordis?
Et podria explicar anècdotes que són increïbles com la d’en Gonzalez, un veí de Sant Muç, que té 82 anys i en una manifestació anava corrents i es va posar en una escala, en un portal, perquè sinó els hostiava la policia i hi havia varia gent, un era ell. De sobte va entrar un home amb gavardina i va començar a treure bitllets i a donar-los a tots els que eren allà. A ell també li’n van donar. Va preguntar: “¿esto para qué es?”, i van dir-li: “esto es para el jefe, para agitar”, per agitar la manifestació.